MARC HISTÒRIC DEL BALL DE DIABLES
Per parlar del Ball de Diables hem de parlar primer de la importància del foc a les nostres festes populars. Des de les torxes per anar a esperar els Reis d'Orient (Riera de Gaià, Teies d'Espígol) les atxes i espelmes a les processons, les fogueres per Sant Antoni (amb molta tradició encara a les Illes Balears), per Carnaval (l'enterro de la Sardina), per la Revetlla de Sant Joan o per Nadal (espelmes, o el Tió en els seus orígens).
Els orígens dels Diables a Catalunya els podem anar a buscar en les celebracions paganes en el món rural, molt abans de l'Edat Mitja, a on joves pagesos amb forques enceses recorrien cases i camps per purificar i protegir el bestiar i donar fertilitat a la terra per les noves collites.
A l'Edat Mitja el cristianisme li dona una imatge malèfica a la figura del Diable en les primres representacions teatrals a les esglésies, com és el cas del Misteri de la Madona, encara conservat aquí a la Selva, on es representa la lluita dels Diables amb els àngels per pendre el c os de la Mare de Déu a l'Infern.
|
No és, però, fins a mitjans del segle XIV, quan aparèixen els Diables amb l'aspecte més semtlant a l'actual, encapçalant les professions de Corpus, ón també es feien uns textos teatrals de caire religiós (Actes Sacramentals) que es van perdent amb el temps i que es tornen a recuperar al segle XIX convertits en sàtires i crítiques a la societat del moment, rebent el nom de Versots. |
|---|
La primera referència de les Bèsties de foc la tenim l'any 1374 a València, durant la visita del Rei Joan I, quan es va construïr un gran Drac que treia foc per la boca. La Bestia més antiga que es conserva és el Drac de Vilafranca, datat al segle XVII. |
 |
|---|
ELS DIABLES A LA SELVA DEL CAMP
A la nostra vila apareix el primer escrit del Ball de Diables l'any 1816, en una processó de Corpus:
“Al davant los Gamfaróns, tras de estos los dos Gegants, luego los Balls de Diables, lo de Sant Antoni Abad propi dels traginers, lo de moros i cristians propi dels sabaters, lo dels Valencians propi dels pagesos, lo dels Vells y Damas propi els satres, lo de las Gitanes propi dels ollers..."
També hi ha un altre escrit que explica que l'any 1850 una quarentena de Diables durant tres dies van cremar 25.000 carretilles en motiu de la visita del Pavorde al Castell.
Tota aquesta tradició s'estén en l'àmbit dels Països Catalans: Catalunya, la Catalunya Nord, Valencia i Ses Illes Balears.
Al nostre temps, durant els anys de Dictadura, l'associacionisme era prohibit i, per tant, desapareixen moltes de les festes populars de la cultura Catalana, i no és fins els anys 80 que tornen a revifar. La paraula "Correfoc" s'utilitza per primera vegada al cartell de "Festes de La Mercè" a Barcelona i s'estén a tot l'abast dels Països Catalans.
L'any 1985, uns quants selvatans, entre ells la família Andreazzini i el Dídac Rofes -aquest encara en actiu- recuperen el Ball de diables i els vestits tradicionals de la zona del Baix Camp: roba blanca i motius retallats i cosits de feltre en colors negre, vermell i verd.
Es fabriquen les forques de manera tradicional, tallant branques de Lledoner -arbre que es troba al terme-, escaldant-les i lligant-les per que agafin forma i, finalment, deixant-les assecar.
L'any 2000 s'encarrega al Florenci Andreazzini -artista local-, la construcció d'una Bèstia de foc: El Diabló, fent referència a l'escarabat que ataca els camps d'avellaners i que durant anys va ser un veritable problema pels pagesos del terme. Es confessionen els vestits pels portadors o baxtaixos i, al 2005, es crea el Ball de les Grifolles amb música pròpia, referint-se a un tipus d'avellana que ja no es conrea. El Ball està format per quatre membres i quatre ceptrots en forma d'avellana per encendre al Diabló
